Poesie in dialetto

 

Poesie in dialetto

 

Tre poesie in vernacolo bergamasco scritte in occasione del 400° dei Frati Cappuccini dal poeta dialettale albinese Amadio Bertocchi. Una è dedicata alla tradizione francescana del Presepio; una alla presenza, lunga quattrocento anni, dei Frati ad Albino e una terza all’incontro di San Francesco con il lupo.



La presènsa di frà ad Albì

Letta in occasione dello spettacolo “L’Anetì di bei risulì”


I frà del nòst convènt

i fèstegia st’an ü grant avenimènt,

l’è quàtersènt’ agn chi è che ad Albì

e, a tanta zét i à fàcc del bé con püchì,

co la peghiera e diossiù al Signùr

i à fàcc conòs S. Fransèsc e ‘l sò amùr.

Tött ‘l comìnsa ‘n del 1613 Spini-Rivola marìt e moér

i lassa scricc ‘n del testamènt del mìs dè fevrér,

di chi tép persune generuse e a la mà,

che tri-méla scudi i è destinàc per cüstruì ü convènt di frà.

Ol dés de otoèr de chèl’an ol Doge ‘l firma l’aütorisàssiù,

e i frà i ria ad Albì per comensà la coströssiù.

N’ del 1784 Lorenzo da Brindisi ‘l prim söperiùr ‘l vé beatificàt,

trì giornade dè fèsta la popolassiù d’Elbì l’à organisàt,

co la partecipassiù dè tanta zét

mai ésta ‘n dela Al a chi tép,

pecàt, che in chi agn tance picòi convèncc

per la pèst e la carestéa i à düsit serà i batencc.

Frà Metodio da Nembèr ad Albì l’ia piö cognòsìt,

da öna famèa de contadì l’era nasìt,

l’à giràt ol mónd per fà cognòs la religiù

e per portà  la poertà de la Congregassiù.

Epure in mèssa a tante difficoltà

‘l gh’è sèmper chi che s’è dàcc dè fà,

specialmènt i famée d’Elbì quando i compràa ‘l pà

al fornér i lasàa sèmper vergót pe i frà,

pò a la zét de töcc i paìs visì

per ol convènt di frà i à sempèr saìt cöntribuì.

Dopo stà picola cronostoria del convènt di frà

eco adès  ergóta de piö concrét e a la mà…..

Chi de nóter i s’è regorda frà “Sircòt”con di pé di grancc sacolòcc

col càal e ‘l carèt al vegnia sö da i caròcc

con tracola la sò spòrta

‘l picàa belase belasì a la pòrta

per sircà ü tóc dè pà

da portà al convènt per i frà.

Quata zét in di momèncc de dificoltà

l’è pasada al convènt pe püdì mangià,

lia a sé ü piàt de minèstra

e per töcc l’éra öna grànt fèsta,

e i nòsc frà ìn del bisògn e poertà

e gh’era sèmper per töcc ü tòch dè pà.

A la pòrta del convènt  ol ” Padre guardià”

prónt sèmper a dìt öna parola buna e dàt la mà,

intàt che la röda la giràa coi piacc con sö ‘l mangià,

i poarècc intàt chi spetàa i pregàa per ringrassià.

Con sti bei ricordi fèm fèsta töcc insèma a i frà del nòst convènt

perché ‘l Signùr al benedése sto grànt avenimènt,

per ol bé che i à sèmper fàcc per ol pasàt a i nòsc vècc

e per fà che ‘l crèse l’amùr per i frà in di nòsc i s-cècc.


Amadio

In occasione dei quattrocento anni di presenza

dei Frati Cappuccini nella nostra comunità di Albino

Albino, 28 ottobre 2012-2013




La tradissiù del presépio

Letta in occasione dello spettacolo “Nedàl in del bósch”


Ol presepio l’è öna de piö bèle tradissiù

e ‘l porta ‘n töte i famée tante emussiù

specialmènt ‘n del cör di nòsc s-cètì,

che spèta con ansia i regài dal Bambì.

S. Fransèsch ol prim presépio l’à realisàt

e da gliura, töcc i agn n’ de nòste cà ‘l vé preparàt.


“Con pó dè cartù e schinèi

s-cöstrüés de motagne e dosèi,

con dèla carta argentàda

a sfà öna bèla cascàda,

con d’ü tòcc dè spècc

a sfùrma ü bèl laghèt,

col mösquèl e del fé

a scréa ü bèl tapé, 

i pastùr  con tance  besotì

l’asèn, ol bö e ‘l Bambì,

Maria e S.Giósep ‘n mèsa la paia

töcc al frècc ‘n de la stala,

söl tèc de la capanna la stèla col sò splendùr

la fà ciar e la pienès i cör d’amùr.

L’aqua che la nàs da la montagna

la pasa sóta i pontisèi e la bagna la campagna,

co la fórsa la fà girà la röda del mulì

che ‘l masna ‘l formét per i sciòr e per i poerì,

la laandéra  piegada sö la ria del fiùm la làa i panisèi,

ol mulità ‘l bagna la préda e ‘l refila i cortèi,

i caài, i ache e i nèdre visì ‘l laghèt

töcc  i bif  isèma ‘l falchèt, 

con d’öna braca de farina bianca

i strade e i montagne si sbianca,

per crèa che l’atmosféra invernàl

e fà piö bel ol paesàgio per Nedàl”.


Chèsto l’è ‘l nòst presèpio pié dè tradissiù

che ‘l fà desmentegà  dispiasèr e  delusiù,

per töta chèla zét restàda sènsa laurà

l’è ü Nedàl pié dè tristèsa e da desmentegà,

ma con del cör chèla fórsa di nòsc vècc

bisogna ardà inàcc per ol bé di nòsc i s-cècc,

che, tance ólte a g’à dè capì

che ‘n de la éta bisògna anche sofrì.

Auguri  dè bune fèste in töte i òste cà

e stó Nedàl al pórte pàs, amùr e laurà.



Amadio

Natale 2012: a ricordo del primo presepio

realizzato da San Francesco nel 1223

a Greccio in provincia di Rieti, nel Lazio.




San Fransèsch e ‘l lüf


In Umbria, a Gubbio precisamènt,

al gh’éra ü lüf cativ e impertinènt

che da ‘n po de tép

al gh’è fàa pura a la zét,

l’agredia òm, fomne e s-cètì

e’l gé sbranàa con catieria fina a la fì.

S. Fransèsch preocupàt per töta chela zét,

l’à pénsàt bé de ergòt fà dét.

Co la bisàca sö i spale e la curuna ‘n di mà

l’è partìt per ol lüf incontrà.

A ü certo punto dopo i fàcc tance pàss

‘l vèt ol lüf co la bàa a la boca e col có bas,

S. Fransèsch  co i brass vèrcc in messa a la strada ‘l s’è fermàt,

ol lüf l’è ndac de pröf e la mia sbranàt.

Ol Sànt al gh’è diss:”Càr ol mé lüf, te dighe,

faga piö del mal a i persune  te préghe,

la zét de Gubbio la te darà de mangià

la t’ ölerà tànt bé e la te rispeterà”.

Ol lüf l’à cominciàt a fa ‘ndà la cua e a saltelà

e la pogiàt la zampa sö la mà,

l’era la  manéra per faga capì a S.Fransèsch

che l’era déentàt sae e ‘l gavrès üt rispèt

Da gliura,töcc i dé ‘l lüf al pasàa per ol paìs come ü cagnì

e ‘l se diertia a zögàa co i s-cètì,

quando i persune i restàa fò de cà

lu ‘l se metia sö la porta e ‘l fàa de guardià.

La zét de Gubbio per scambià la sò bontà

töcc i dé la gh’è dàa dè mangià.

Quando ol lüf, l’è mort perché oramai  dièntàt vèc,

töcc i piansìa, anche i s-cècc,

e la zét per contracambià la sò lealtà

‘n banda al camposanto i l’à sepelìt con dignità.


Amadio

Per ricordare i 400 anni della presenza dei Frati ad Albino

ecco la storia di San Francesco e il lupo

che negli anni d’infanzia ci raccontavano i nostri nonni.

L’ho riscritta a mò di poesia in rima baciata in dialetto bergamasco.

Albino, 10 gennaio 2013

giovedì 7 marzo 2013

 
 

successivo >

< precedente